Retribució dels Innovadors »

22/11/2014 – 8:00

Dimarts passat vaig participar en la Taula de Debat “El sistema de retribució variable: una visió general” organitzada conjuntament per la ACCID y la AEIC en la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. En aquest debat hi participava com a ponent principal Josep Mª Rosanas  i ens acompanyaven Miquel Subirachs i David Garcia.
Va ser una Taula interessant on en Josep Mª Rosanas ens va …

Read the full story »
MODEL

QUIN MODEL D'INNOVACIÓ UTILITZA UN INNOGINYER?

INTEL.LIGENCIA

QUE FA UN INNOGINYER A LA PRACTICA?

INNOGENYERIA

NECESSITA UN INNOGINYER PER AJUDAR A LA SEVA EMPRESA?

FORMACIO

EN ESTRATÈGIA I GESTIÓ DE SOLUCIONS

INNOHUNTING

A LA CACERA DE LA INNOVACIÓ.

Home » Empreses innovadores, Enginyer d'Innovació, Estratègies i Estructures, Metodologies i Eines

3 preguntes per començar a innovar

Submitted by on 10/01/2012 – 19:30

Comencem aquest any 2012 que hauria de ser l’any de la Innovació com a objectiu de país. Cal innovar en tots els sectors i especialment en les estratègies i polítiques públiques.
Especialment en les decisions que adoptin els nostres governants ha d’haver un canvi de forma de pensar i, especialment, de resoldre els problemes.
L’ús de la innovació sistemàtica hauria de permetre obtenir solucions diferents a les ja conegudes, els resultats són evidents, que permetessin donar un canvi de rumb a la situació econòmica.
D’altra banda la detecció d’oportunitats hauria de ser també desenvolupada de manera sistemàtica, les oportunitats existeixen però cal buscar-les amb una visió diferent.

Per començar cal formular poques preguntes, però són les respostes que obtinguem les que faran que desenvolupem solucions més o menys innovadores, i que per tant tindran més o menys èxit.
1.    ¿Quin és el problema que volem resoldre?
Aquesta pregunta la podríem reformular com: Quin és el principal problema a què ens enfrontem?
Definida d’aquesta manera ens indica que hem de conèixer (haver fet una llista) els problemes que afecten el nostre país, la nostra empresa o la nostra vida.
I els que tinguem en aquesta llista els hem de valor per ordenar-los per importància.

2.    Per què volem resoldre?
De la llista per als cinc primers haurem preguntar que obtindrem si ho resolem.
I aquesta pregunta l’hem de repetir un mínim de 5 vegades. És important no quedar-nos amb la primera resposta.
De les respostes que obtinguem hem donar-li un valor de “expectativa de benefici” respecte a la resta de problemes.
És útil desenvolupar un quadre com el següent:

On a cada columna valorem d’1 a 10 les cinc respostes (beneficis esperats) respecte de la resta de la columna sense repetir cap valor.
Al final obtenim un valor global que ens indica una expectativa de benefici de cada problema.

3.    Què ens impedeix resoldre’l?
De la llista per als cinc primers també haurem preguntar que obstacles ens impedeixen, frenen, bloquegen, la seva resolució.
Una altra vegada aquesta pregunta també l’hem de repetir un mínim de 5 vegades.
De les respostes que obtinguem hem donar-li un valor de “expectativa de dificultat” respecte a la resta de problemes.
És també útil desenvolupar un quadre com el següent:

Apliquem el mateix criteri de valorar d’1 a 10 a les cinc respostes amb respecte de la resta de la columna sense repetir cap valor. També obtenim un valor global que ens indica una expectativa de dificultat de cada problema.

Com a punt final aconseguim un quadre global com el següent:

Quadre que ens permet tenir una valoració dels problemes amb què decidirem quin és l’ordre de resolució de cada un d’ells.

És evident que el criteri de valoració d’1 a 10 pot semblar subjectiu, per això si creiem que podem valorar econòmicament el que pot representar el benefici, o l’obstacle; llavors podem utilitzar com a criteri de valoració. En aquest cas la valoració global ha de tenir una fórmula de càlcul adaptada.

L’important és valorar els problemes, sovint donem més importància als problemes d’aquell que “crida més” o que ens sembla que és més important, sense que realment sigui el que més ens convingui resoldre.
Donar un ordre de resolució és obligat ja que els recursos i el temps disponibles no són infinits.
.

Tags: ,

Deixa un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR