Home » Empreses innovadores, Estratègies i Estructures, Excel.lències del món, Patents

Si no valoritzem la R+D pública, l’aparador surt molt car i caldrà tancar la botiga

Submitted by on 23/03/2012 – 15:00

El passat 8 de març vaig fer de moderador en una reveladora Taula de Debat sota el títol: “Els parcs científics i tecnològics a Catalunya: reptes i oportunitats” en què van participar alguns dels principals responsables de la R + D a Catalunya:

Després d’una primera part en què cada ponent va exposar la seva opinió sobre les seves respectives àrees d’actuació es va donar pas a la part més interessant de la sessió: el torn de preguntes, que donada la franquesa i claredat de les respostes dels assistents

Com a moderador vaig començar plantejant diverses qüestions que considero importants:

1) Parlem de Recerca: Hi ha una Política Industrial darrere?.  Si no hi ha una Política Industrial, ¿podria passar que es fes una investigació que no ajudés a crear Indústria a aquest país?.

2) Fins a quin punt a l’hora de definir els projectes dels Parcs Científics i Tecnològics es pensa en la Indústria del país?.

3) Quan un investigador té una idea, avalua el mercat?; o diu “tinc una idea” i quan ha desenvolupat tot el coneixement llavors es posa a buscar el mercat, perquè podria ser que no hi hagués mercat.

Per la seva banda el públic assistent va exposar altres qüestions com:

• Es planteja crear una Oficina de Transferència Tecnològica centralitzada per a tota la Recerca de Catalunya amb visió global?

• El 18% del PIB dels EUA el formen empreses que fa 15 anys no existien, ¿passa el mateix aquí?. Què fem al respecte?

• Hi ha un pla de futur de Política Científica i Tecnològica que racionalitzi la multitud de Grups de Recerca existents?

• Hi ha algú que eviti la duplicació d’investigacions?

• Es fan publicacions per a tot o s’han escollit sectors prioritaris?

Les respostes que considero més rellevants i preocupants van ser les següents (en vermell exposo aquí la meva opinió i plantejar preguntes que tindré en compte en les següents taules rodones):

• No hi ha una política unitària que relacioni la Recerca amb la Indústria.

És a dir, que els Departaments respectius estan dissociats i cadascun dirigeix ​​la seva força en una direcció, això pot crear un sistema de forces la resultant del qual pot arribar a ser zero. Hi hauria d’haver algú per sobre que tingués una visió global i sistèmica de la R+D+I.

• La recerca a Catalunya és espectacular però no existeix en el territori capacitat d’absorbir, de manera que s’ha d’internacionalitzar.

• No hi ha teixit industrial per recollir i utilitzar les patents de la recerca pública de caràcter tecnològic.

• No hi ha prou teixit empresarial per a la Recerca Biomèdica que es realitza. Els centres de decisió en el sector Farma no estan ni a Catalunya, ni a Espanya.

Si no tenim un teixit industrial i empresarial que pugui utilitzar la Recerca realitzada, per a qui estem investigant?.

Ara bé no tinc molt clar si és que no tenim teixit o, no sabem que el tenim i no ens preocupem de buscar-lo.

Això em recorda el infaust PlanE que va suposar una dedicació de recursos públics a actuacions de més que dubtós (es parlava d’inversions quan era despesa pur sense cap possibilitat de retorn). Com a exemple d’actuació del PlanE aquí podeu veure unes fotos que fa anys vaig fer en un poble de la Catalunya interior:

Si, són gairebé 22.000 euros per fer una pista de skating.

Una inversió pública amb un ROI “espectacular”.

• Cal repensar el model de teixit industrial existent a Catalunya.

• Hi ha una Investigació de 1r nivell, d’una internacionalització indiscutible, però què passa en la seva translació al mercat? S’ha de valorar aquesta investigació i no es fa. Hi ha resultats de recerca boníssims que es venen per 10.000 euros, que si es valoritzessin es podrien vendre per 1.000.000 euros. I la Universitat ho sap.

I quant ha costat aquesta investigació que es malvèn a 10.000 euros?

Algú és conscient que per aquestes investigacions s’utilitzen “recursos públics”?

• Hi ha un gran estoc de Recerca que no es pot col·locar en l’entorn espanyol.

Doncs que ja s’ha dit, si no valoritzem tanquem la botiga que surt molt cara de mantenir.

• D’altra banda a l’empresa, especialment en les pimes, no hi ha interlocutors capacitats per entendre el que la recerca universitària ha desenvolupat. No hi ha Doctors. No hi ha estructures de suport a la Investigació.

És evident que hi ha una dissociació entre pimes i doctorats, però en aquest cas defenso a les pimes, molts doctors no entenen el món en què es mouen les pimes i les seves necessitats, cal que la Universitat formi als doctorands amb una visió més empresarial (pime), la qual cosa portaria a la necessitat que dins del doctorat sigui necessari realitzar un període de treball remunerat en una empresa (doctorand en pràctiques).

• Es planteja recollir projectes que vinguin de fora de la Universitat procedents de pimes per fer un “matching” d’investigadors a low-cost per a les empreses.

• Però hi ha pocs exemples de pimes que busquin a la Universitat per al desenvolupament de les seves innovacions. La interlocució és complicada.

Qui ha de fer el primer moviment la pime o la Universitat, si esperem que sigui la pime anem llestos, ha de ser la Universitat qui ho faci.

• Les grans empreses no donen suport a la Investigació com passa en altres països. Petrogas del Brasil dóna el 5% de la facturació per Recerca.

• Seria desitjable que hi hagués molts més grups de Recerca.

• La política científica es basa en quatre pilars:

1) No focalitzar. Excel·lència.

Jo crec que cal focalitzar, no podem pagar tot. O si volem que es faci tot, llavors que a mitjà termini sigui autosuficient.

2) Atracció de talent.

3) Massa crítica (el volum és molt important)

No és qüestió de volum, és qüestió de qualitat i excel·lència. Molts mediocres no sumen un geni.

4) Sistema molt obert (una botiga oberta amb un aparador ple).

Si no es pot mantenir la botiga perquè l’aparador és molt car i, a més a més, no es ven res o es malvèn; al final la botiga haurà de tancar.

• El valor del fracàs és un estigma que condiciona. Cal canviar aquesta visió. Per conculcar els valors necessaris per ser emprenedor cal canviar els valors de la societat. I en això la Universitat pot i ha d’actuar ja que forma als mestres. Fins ara se’ls ensenya a ser suaus, dolços, uns valors light. No s’ensenya risc, competitivitat, projectes, esforç. És una cultura kumbaià. Si comencem el canvi ara els fruits els recollirem aquí a 20 anys. Alguns pocs això ens preocupa, a la majoria no.

Excel·lent reflexió que suposa una declaració “políticament incorrecta” que ja és hora que públicament en les Taules de Debat. No anem bé, hem de canviar. Ara bé a les generacions que han patit aquesta cultura de no-esforç a qui haurien de demanar responsabilitats? I com podem exigir el que ningú els ha conculcat?

Considero que el debat va ser molt interessant i el que es va dir hauria de ser objecte de discussió en altres fòrums i taules, i fins i tot a nivell polític, ja que en el fons es tractar sobre la responsabilitat de la gestió dels Recursos Públics.

Algunes de les preguntes que caldrà contestar són:

• Podem mantenir una botiga amb un aparador ple sense que hi hagi empreses del país que l’utilitzin?

• Podem tenir una Política d’Investigació que no estigui vinculada a una Política Industrial i que ambdues es retroalimentin?

• Podem malvendre els resultats de la Recerca, sense recuperar la inversió, perquè no hi ha la visió que cal valoritzar i que per això es necessiten recursos?

• Per a què volem una investigació que no ajuda a les empreses del país?

• Per què les grans empreses no inverteixen en Investigació Pública com en altres països?

• Per què les pimes no confien en la Universitat per les seves investigacions?

• Per què la pime no vol Doctors/es?

 Qui vulgui veure i escoltar aquesta Taula Rodona ho pot fer aquí.

.

 

Tags:

Deixa un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies