Home » Aprenentatge i Formació, Enginyer d'Innovació, Estratègies i Estructures, INNOGENYERIA

Es la Universitat una font d’innovació?

Submitted by on 12/04/2011 – 9:17

Tinc seriosos dubtes que les universitats d’aquest país siguin font d’innovacions, amb la visió que tenen les seves estructures funcionarials quan desenvolupen els “presumptes programes d’innovació i emprenedoria”.

Es especialment rellevant el fet que, en les Universitats Politècniques i especialment en les Escoles d’Enginyeria, el professorat de menys de quaranta anys te molt poca experiència empresarial. I particularitzant en la meva (Enginyeria Industrial) no tenen cap experiència industrial.

 

I això, que suposa?.

Dons en primer lloc que no tenen clar quina es la prioritat d’una empresa, es a dir, vendre i tenir beneficis (això dels beneficis es un anatema per a un cert sector del professorat). I també es poc considerat dins el programa formatiu el màrqueting com a element de recollida d’informació i de necessitats dels clients.

L’ element “generació de beneficis” en base a uns “clients satisfets” dels productes perquè s’han assolit unes expectatives o unes necessitats prèviament detectades, i amb una presumpció quantitativa de quin mercat podria suposar es quelcom que sovint no es considera en multitud de projectes de R+D que es desenvolupen dins les Universitats.

La consideració de: ¿a quanta gent pot interessar el producte/servei sovint no es troba indicat?.

I també hi ha la qüestió pressupostaria: un nou producte que tingui un cost de desenvolupament de p.ex. 1.000.000 d’euros tindrà més possibilitat de ser finançat que un que en calguin 100.000 euros; encara que la seva efectivitat fos la mateixa.

No qüestiono les Universitats com a font de coneixement, sinó que sovint el coneixement que es busca te interès per a uns quants (sovint només el catedràtic) però que no te cap utilitat social i/o empresarial.

La Universitat podria generar moltes innovacions si fos obligatori, p.ex. que cada quatre anys els professors haguessin de treballar en una empresa durant un any perquè poguessin veure quina utilitat “en el mon de l’empresa” te allò que explica i poder recollir coneixements empresarials que pugui trametre als seus alumnes.

La relació Universitat-Empresa tindria millors resultats si ambdós es coneguessin millor, i ara per ara, la Universitat sovint no coneix l’empresa però l’empresa si coneix la Universitat.

Finalment dels resultats de la innovació en primera instancia en treu profit la empresa perquè te uns ingressos per vendes i per tant també te un benefici econòmic, també afecta als treballadors de les empreses que cobren unes nomines; però no em d’oblidar que aquestes vendes, el benefici i les nomines tenen una tributació fiscal que produeix els ingressos a la Hisenda Pública que permet pagar els salaris dels professors i totes les infraestructures relacionades.

La pregunta de la capçalera te una resposta clara que si es fessin canvis com el que es proposa i d’altres que es puguin donar donaria una forta empenta cap a un canvi en el model econòmic del país i a un increment de les oportunitats de progrés i creixement empresarial.

Tags: , , ,

Deixa un comentari