Home » Biblioteca de Coneixement, Empreses, Empreses innovadores, Enginyer d'Innovació, Estratègies i Estructures, Excel.lències del món

Com vols que sigui innovador si no puc pagar un departament de R+D?

Submitted by on 14/05/2012 – 15:00

Recentment un empresari em va exposar d’aquesta manera els motius que el portaven a no desenvolupar innovacions a la seva empresa. Aquesta forma de pensar és conseqüència de la reiterada menció d’innovació sota el paraigua de les sigles R+D+I. I, encara que dolgui als responsables de difondre-la, aquesta obsessió ha fet molt mal en la mentalitat del teixit empresarial de les pimes tant en aquest país com en altres del nostre entorn (fins i tot a Alemanya).

Però estic convençut i així l’hi vaig exposar que es pot innovar sense fer R+D, i que moltes de les grans innovacions de la història s’han aconseguit sense haver fet R+D, i fins i tot saltant-se les línies de recerca que s’havien definit en alguns departaments d’R+D.

Amb això no pretenc que s’eliminin els departaments d’R+D, sinó que cadascú sàpiga en que lliga està jugant i que pot tenir oportunitats per al seu creixement. És qüestió de plantejar-se com “trencar el paradigma” en el que estem fent.

A més de la meva opinió li vaig poder citar diversos documents que en els últims mesos s’han publicat, en què es donen esperança i motivació a aquelles empreses que no es poden permetre un departament de R+D, o no ho necessiten.

Un d’ells és un llibre amb un significatiu títol “Innovació sense R+D” publicat per l’editorial alemanya Springer que recull la tesi d’un investigador del Fraunhofer-Gesellschaft Institute que aporta unes demolidores conclusions que qüestionen les polítiques públiques de foment de la R+D.

És recomanable la lectura, malgrat la seva extensió, perquè aporta idees interessants sobre com innovar sense tenir un departament d’R+D, i sense fer R+D.

Un altre exemple d’aquesta tendència a favor de la innovació sense R+D, és un altre document titulat Innovationen ohne Forschung und Entwicklung en què s’exposen dades com les següents:

* Un 44% de les empreses manufactureres alemanyes innovadores no va dur a terme activitats internes de R+D.

* No hi ha diferències significatives en el resultat econòmic entre les empreses que fan R+D i les que no.

* Pel que fa a productivitat les empreses de la indústria de fabricació alemanya amb baixa intensitat de R+D són capaços d’obtenir almenys el mateix, o fins i tot un nivell lleugerament més alt que les empreses intensives en R+D.

Aquests resultats d’empreses alemanyes innovadores ens haurien de fer reflexionar sobre les polítiques públiques de foment de l’R+D+I.

Però més important encara és que hauríem de plantejar diverses preguntes com:

  • Per a què volem incentivar la R+D+I?
  • Tenim una política industrial que defineixi les línies estratègiques de la R+D+I?
  • Tenim un teixit industrial que tingui capacitat per absorbir els resultats de les línies estratègiques de la R+D+I?
  • Les línies estratègiques de la R+D+I quin tipus de teixit industrial necessiten? Poden crear l’ocupació necessària per absorbir l’ingent nombre de desocupats existent?
  • Són la R+D o l’anomenada “economia del coneixement” la solució a la crisi tal com es pretén?
  • Donat el teixit industrial existent: hauríem incentivar la innovació en una magnitud superior a la que s’ha fet fins ara?

Considero que és necessari un nou paradigma sobre la innovació empresarial en què aquells que no fan R+D puguin anar amb el cap ben alt perquè ells són tan innovadors com els que si fan R+D.

La INNOVACIÓ no és qüestió de fer o no fer R+D, és una qüestió d’actituds i de valors empresarials.

Si innovem, guanyem tots.

.

 

Tags: , ,

Deixa un comentari