El físic italià Alessandro Garofalo desprès de més de 25 anys en el mon dels negocis descriu el que considera son les característiques dels innovadors:
“La majoria de nosaltres passa molt temps en l’àmbit de la negació: No crec que es pugui aprendre molt més si fem engegar sempre tots els mecanismes de defensa enfront a una nova idea.
Fen-t’ho així tanquem les portes al creixement i tindrem més dificultats a dissenyar el nostre futur.
Els “innovadors”, per contra, saben reconèixer l’incertesa i aprenen a conviure-hi; admeten els errors, de fet, els aproven, reconeixen la ambigüitat del seu propi rol i de la situació i aprenen a viure-hi. Bàsicament un “innovador” és algú que ha estat capaç de trencar els patrons de referència, dels paradigmes mentals. L’innovador veu més enllà i no es fa condicionar pels filtres que ens fan veure la realitat només d’una manera. Crec que moltes vegades el nostre desig de no fer està lligat al no voler posar-se en discussió, al no voler arriscar: es més còmode no fer. L’innovador no crea una excusa per la inacció: fa i trenca el patró.”
Veiem les paraules clau: Incertesa, errors, ambigüitat, trencar, veure més enllà, fer.
Es aquesta darrera la més important: fer. Si no hi ha acció, no hi ha innovació.
Viure amb la incertesa i l’ambigüitat;
admetre els errors;
trencar esquemes, paradigmes i patrons;
veure més enllà de les coses i de les situacions;
son totes situacions mentals, son intangibles que no suposen actuar.
Es amb el fer que es posa en marxa la innovació.
Si volem innovar, cal fer.
