El primer principi del “Good Design” o “Bon Disseny” que exposa Dieter Rams es:
El “Bon Disseny” és innovador.
Les possibilitats per a la innovació no són, ni de bon tros, esgotades. El desenvolupament tecnològic està sempre oferint noves oportunitats per al disseny innovador. Però el disseny innovador sempre es desenvolupa en tàndem amb la tecnologia innovadora, i mai no pot ser un fi en si mateix.
Adaptant-lo al Innoginyer podríem dir: “L’Innoginyer és innovador.”
Aquest principi és intrínsec al Innoginyer i és cabdal en la seva definició.
La importància del desenvolupament tecnològic en la actuació professional del Innoginyer és clara, però també ha de tenir en compte que a l’hora de desenvolupar innovacions hem de veure quina es la tecnologia més adient, cal utilitzar les possibilitats de les noves tecnologies i això suposa conèixer-les i pensar en noves aplicacions i/o utilitats.
Aquest principi suposa sovint enfrontar-se al dilema Innovació Radical vs. Innovació Incremental dons voler utilitzar les darreres tecnologies pot suposar un trencament de la actual situació i produir un canvi de paradigma en els productes, serveis, processos, models de gestió, …
La innovació com a llavor del canvi de paradigmes suposa sovint tenir en compte les paraules de Maquiavel a “El príncep”: “L’innovador és transforma en enemic de tots els que es beneficiaven amb les lleis antigues, i no s’atreu sinó l’amistat tèbia dels qui se’n beneficiaran amb les noves.”
Finalment, la utilització de les tecnologies innovadores sense una avaluació i valoració prèvia, només perquè esta “de moda” o es “l’últim en tecnologia” no ha de ser el “modus operandi” del Innoginyer.
La utilització de tecnologies innovadores no ha de ser un fi en si mateix sinó com a conseqüència de la valoració de la seva idoneïtat.