Al meu entendre tots els projectes d’innovació haurien de tenir la seva pròpia marca, en el sentit que els hem de ser responsables de la seva gestió els hem de plantejar amb una visió global.
Un de les causes més importants dels fracassos dels projectes d’innovació és que no s’ha plantejat des del seu inici l’activitat de “màrqueting i comunicació”. Aquesta absència provoca sovint que ni dins, ni fora de l’empresa se sàpiga que s’està desenvolupant un nou producte o servei (i fins i tot un nou procés que afecta tota l’organització).
A l’hora de considerar el màrqueting i comunicació del projecte hem de diferenciar dos entorns: l’extern i l’intern. El extern correspondria entre altres als clients, proveïdors, competència, etc., Mentre que l’intern abastaria a l’organització a la qual afecta el projecte pel que incidiria en la direcció, els departaments i el personal implicat directament i indirectament.
Dels dos entorns el que menys es té en compte (i que té la mateixa importància) és l’intern. És molt important que els projectes d’innovació siguin coneguts per tots aquells que tenen una implicació directa en estos, pels que es poden veure afectats, pels implicats indirectament i per la resta de l’organització.
El fet de comunicar permet sovint que hi ha una major col · laboració en el resultat final, i sovint facilita els processos interns ja que les persones en sentir partícips tenen actituds proactives, i obstaculitzen menys les activitats.
Per això també és important que es comuniqui a aquells que puguin estar afectats perquè exposin les seves al·legacions per tal d’evitar les “interferències o colls d’ampolla” que es podrien produir per part d’aquells que se senten afectats i que poden obstaculitzar, i en el pitjor dels casos bloquejar els projectes d’innovació.
Per això és oportú en iniciar el projecte desenvolupar una matriu en què es tinguin en compte i segmentin els possibles clients i proveïdors interns del projecte, així com els afectats. A partir d’aquesta segmentació cal analitzar els avantatges i inconvenients que els pot suposar el projecte i amb aquestes descripcions plantejar l’estratègia de comunicació.
Un dels segments de client l’integra la direcció, que es pot considerar un nínxol amb unes especificitats diferents però que fins i tot dins d’aquest segment podem tenir subsegments (la direcció d’operacions pot tenir necessitats diferents que la direcció financera).
Si fins ara en els nostres projectes d’innovació no hem definit un pla de màrqueting i comunicació intern, no hem de pretendre que el primer que fem tingui en compte tot. Ens hem de plantejar que per als nous projectes hem d’anar incorporant a tots els membres de l’organització. És un procés de millora contínua en que amb cada projecte aprendrem alguna cosa més; l’objectiu final és que la cultura de la innovació sigui un valor integrat en l’organització i per això tots han de ser partícips dels plans de màrqueting i comunicació interna.