.
Fa uns dies Paco Corma, escrivia al seu recomanable bloc un post que titulava “Innovar contínuament” sobre els conceptes exposats per Clayton M. Christensen en els seus dos llibres “The Innovator’s Dilemma” i “The Innovator’s Solution“. L’aportació més rellevant que, al meu entendre, fa Christensen en desenvolupar el concepte d’Innovació Disruptiva és el fet que posa a la Direcció de les empreses davant del dilema de tenir que gestionar el curt i el llarg termini amb visions, sovint, contraposades o amb interessos divergents.
Revisar les aportacions de Christensen a la Gestió de la Innovació, especialment pel que fa a les innovacions que son conseqüència de les tecnologies disruptives, crec que és important per a aquelles empreses a les quals les tecnologies d’impressió 3D (o fabricació additiva) puguin suposar un canvi radical en els seus paradigmes productius o dels productes que comercialitzen.
Com ja he dit anteriorment, la impressió 3D es convertirà aquest any en un dels principals temes en l’àmbit de la innovació.
I per confirmar aquesta tendència exposo diversos exemples:
Enrique Dans, un dels referents en temes de tecnologia que amb el seu influent bloc crea opinió i preveu tendències, publicava un article la setmana passada a Expansión en què parlava de “La següent revolució” i que en un post del seu lloc web deia: “Com més investigo aquest tema, més em sembla que estem davant d’un canvi que afectarà absolutament tot, redefinirà tots els nivells de l’economia i esdevindrà una nova Revolució Industrial“.
O un article en un bloc oficial de Nokia que explica diversos usos de la impressió 3D, o un post amb algunes de les millors creacions en impressió 3D, o un arquitecte que planifica construir una casa utilitzant una impressora 3D, o una dissenyadora, Iris Van Herpen, que introdueix vestits “impresos en 3D” a les passarel·les de moda.
Tanmateix, les empreses no haurien de fixar-se tant en les notícies i com s’exposen per part dels diferents mitjans, ja que habitualment el que busquen és el sensacionalisme de la notícia.
El que les empreses haurien de fer és un exercici de prospectiva utilitzant la matriu 9V, o si es vol amb un major detall la matriu 15V.
Per fer això agafarem un full de paper, preferiblement un DINA3, ja que ens permet tenir una major extensió en la descripció, encara que també ho podem fer en un DINA4. O si tenim la possibilitat, utilitzar una paret on tinguem una pissarra en la qual dibuixar la matriu 9V i puguem col·locar-hi Post-Its amb les diferents reflexions que fem sobre el tema.
Un procés per descriure les implicacions d’aquesta tecnologia seria seguint la seqüència que s’exposa en la següent imatge:
En el quadre 1 escriurem la visió i missió de l’empresa, i quines són les línies estratègiques a dia d’avui.
En el quadre 2 escriurem la llista de productes, línies de producció, empleats, … que creiem podrien veure’s afectats per aquesta tecnologia.
Al quadre 3 escriurem els clients i proveïdors actuals als que creiem podria afectar/interessar aquesta tecnologia.
Al quadre 4 escriurem quines eren les línies estratègiques de l’empresa en el passat, que van ser superades i que amb l’adopció de la nova tecnologia es podrien recuperar.
En el quadre 5 escriurem la llista de productes que haguéssim fabricat/comercialitzat en el passat i que podrien ser susceptibles de re-introduir utilitzant aquesta nova tecnologia. Això també podria incloure el desenvolupament de peces de recanvi utilitzant aquesta tecnologia.
En el quadre 6 escriurem els clients i proveïdors del passat (i que encara existeixin) als que creiem que podria afectar/interessar aquesta tecnologia.
Al quadre 7 escriurem com pot afectar la missió i visió aquesta nova tecnologia, i quines noves línies estratègiques es podrien desenvolupar si es produeix el canvi de paradigma productiu.
Al quadre 8 escriurem els possibles nous productes que es podrien desenvolupar amb aquesta tecnologia, i els canvis en les línies de producció que podria suposar la seva generalització, a més a quins empleats podria afectar la substitució d’aquesta maquinària. Això podria suposar la necessitat d’un pla de formació en la nova tecnologia, tant per als directament implicats com podria ser el personal d’R+D, o d’Oficina Tècnica, o de producció; com el personal de màrqueting i vendes que haurà de fer la acció de difusió i explicació dels nous productes amb la nova tecnologia.
En el quadre 9 escriurem els clients nous als que creiem que podria interessar els productes desenvolupats amb aquesta tecnologia, així com proveïdors que ens aportessin solucions o maquinària amb aquesta tecnologia, o associada a aquesta tecnologia com materials, components, complements, semielaborats, dissenys , plànols, …
I ara que ja té l’esquema del procés, amb una de les eines que li permetrà desenvolupar una mentalitat d’Innovació Sistemàtica, és hora que es posi a treballar i descrigui la seva pròpia matriu 9V, perquè si no ho fa … la seva empresa podria acabar com Kodak.
Si t’ha agradat aquest post, sis plau comparteix-lo.