En diverses jornades i conferencies a les que hi he assistit, he plantejat la qüestió de la remuneració dels innovadors. Considero que la innovació no serà realment important mentre no se li doni valor, es a dir, que es recompensi als creadors d’innovacions, especialment els que treballen per compte aliè.
Utilitzo la comparació entre un equip de futbol i un equip de professionals. Així, en el primer cas s’accepta que un davanter amb talent pugui cobrar molt més que un defensa o un porter, si preguntem perquè no pot ser el mateix en “equips d’innovació” la resposta es que “no es poden fer diferencies dons hi hauria conflictes”. Amb això ens volen dir que no es vol reconèixer, ni valorar, el talent.
Una altra resposta es que “per innovar cal tenir passió”. ¡Si, d’acord!, però hom pot respondre “a mi m’apassiona el cinema i treballo en el sector químic”. Es cert que una minoria pot tenir passió pel que fa i no li importa la remuneració, però la majoria treballa per diners.
També escolto sovint que “no hi ha prou innovacions”, que “el personal no innova el que cal”; però no es qüestionen si el sistema de reconeixement dels innovadors es l’adient.
Crec que cal que es produeixi un canvi en la valoració de la innovació i, això, ha de portar a un canvi de paradigma en la forma en que les empreses retribueixen als innovadors.
Tanmateix, no parlo de retribució fixa, sinó d’un variable en funció d’uns beneficis, o d’un Royalty sobre les vendes conseqüència de les innovacions, o … (innovem en la forma).
Un exemple son les franquícies que paguen Royalties al franquiciador (“el creador de la idea innovadora”).
En tornarem a escriure, dons crec que es important.
Nota: Post originalment escrit en http://enginyerdinnovacio.blogspot.com/