Cal que les polítiques públiques per a fomentar el creixement econòmic es reorientin cap a un increment en les ajudes a la innovació disminuint el suport a la R+D. Si be el suport a la R+D és teòricament el que genera més beneficis a llarg termini, el cert es que en la actual situació al nostre país d’estancament econòmic el que cal es reactivar la economia. I una de las maneres es generar innovacions en productes/serveis/processos que donin més valor afegit als client, solucionin problemes o satisfacin necessitats.
Els projectes d’innovació tenen un temps d’arribada al mercat més curt que els projectes de R+D, i es aquest “time to market” més curt fa que el termini per començar a obtenir ingressos sigui més curt.
A més a més, les innovacions es comercialitzen per part de les Empreses, i aquestes han de ser el principal generador d’ocupació en els propers anys, dons el sector públic es evident que no pot continuar creixent de forma indiscriminada.
Tanmateix també cal que el sector públic incorpori innovacions en els serveis que ofereix, en els seus processos interns i en els de relació amb els ciutadans. Aquí les innovacions haurien de tenir dues vessants: donar més valor afegit i/o reduir els costos.
El fet de dedicar més recursos a la innovació suposa canviar la visió dels organismes que s’ocupen de la “R+D+I” i de les persones encarregades de definir les polítiques públiques en aquest àmbit. Hi haurà una clara oposició especialment en el entorn de les Universitats i els seus Centres d’Investigació, però hauran d’entendre que els seus ingressos provenen dels impostos que paguen les Empreses i els seus empleats, i que si aquestes tanquen i els seus empleats se’n van a l’atur aleshores ells tindran menys ingressos.
Crec que ajudar a les Empreses a innovar es avui en dia més raonable que ajudar-les a fer R+D, perquè la seva supervivència es una qüestió de tenir ingressos a curt termini.