.
Un dels principis en què es basa la Innovació Sistemàtica és la Funcionalitat. Aquest principi ens diu que “Tot Sistema existeix per realitzar funcions útils“, és a dir, que qualsevol producte o sistema que dissenyem ha de generar utilitat. Però, en paral·lel, els sistemes generen funcions perjudicials/nocives. Vegem-ho amb l’exemple d’un cotxe: una funció útil és traslladar d’un lloc a un altre amb comoditat, però una funció nociva és que contamina.
La Funcionalitat, a més, ens aporta un corol·lari: “qualsevol component del sistema que no contribueix a una funció útil és en última instància perjudicial“.
Aquest corol·lari considero que és molt important quan volem innovar en processos, perquè sovint ens trobem amb fases del procés o activitats que hem de fer que no aporten valor, i que per tant el que fan és consumir temps (del sistema i de l’usuari) per tant són perjudicials.
Això, ho veiem en multitud de plataformes web de compra on determinats processos de compra o de recerca no estan ben desenvolupats (no compleixen la Regla dels tres clics).
O en processos en les administracions públiques on, sovint, hi ha pràctiques o procediments que no generen utilitat a l’usuari: Per què en multitud de gestions administratives encara cal incloure fotocòpia de documents que són gestionats i elaborats per la mateixa administració pública?
La idea de Funcionalitat és una de les més poderoses en l’àmbit de la innovació sistemàtica ja que focalitza els esforços en augmentar les funcions útils i en disminuir, o millor eliminar, les funcions nocives.
En el camp de la salut un exemple seria la quimioteràpia: d’una banda la funció útil és destruir les cèl·lules canceroses, però d’altra banda les funcions nocives són els efectes secundaris que produeix. En aquest cas, si volem innovar tenim dues vies d’actuació: augmentar la capacitat destructiva o bé, disminuir o eliminar els efectes secundaris; el millor seria actuar en la forma definida sobre dues funcions simultàniament però habitualment no és possible. En conseqüència, hem de decidir sobre quina funció actuarem i innovar. I pensant en el pacient, crec que és millor actuar sobre els efectes secundaris més nocius, perquè intuïtivament una quimioteràpia més agressiva augmentarà la magnitud dels efectes secundaris.
Si t’ha agradat aquest post, sis plau comparteix-lo.