La setmana passada en Guillem Recolons escrivia un post on explicava un fet que opino te una transcendència molt important.
Segons Infojobs els cinc llocs de treball més sol·licitats per les empreses tenen relació amb la economia digital, no necessiten estudis superiors i, alguns no tenen ni formació reglada, el que suposa que els candidats s’han autoformat en aquest entorn.
Això em permet donar rellevància a una de les competències tècniques més importants del Innogeniero: la de la autoformació continuada com a un objectiu vital. L’Innogeniero ha de definir-se ell mateix quina formació necessita i sovint haurà de buscar aquest coneixement fora dels canals habituals. Així, per estar a la última s’haurà d’acostumar a llegir llibres en altres idiomes, dons quan es publiquen els llibres traduïts sovint el tema en qüestió ja no es una innovació mundial, es una innovació per el mercat local.
Aquest fet també es relaciona amb un dels factors que darrerament se n’està parlant més: les noves professions i les noves empreses que vindran. Així trobem referències a la Estratègia 2020 de la Comissió Europea, a les professions que desapareixeran, o a les empreses que crearan els nostres fills.
Tot això hauria de suposar un canvi en la manera com les institucions educatives del país formen als nostres fills, hi ha certes coses que son bàsiques: lectura, escriptura, matemàtiques, expressió oral i escrita. Però en el que especialment s’hauria de formar i entrenar es en el aprenentatge i el desaprenentatge. Perquè cada vegada més haurem d’aprendre i desaprendre més ràpidament. Tanmateix no crec que els responsables de definir aquesta visió de l’Educació tinguin la voluntat i la capacitat per realitzar-ho.
Al final serà tasca dels pares el fet d’ensenyar a aprendre i desaprendre als nostres fills, perquè tinguin les competències i capacitats per viure en el que ara és futur i demà serà present.