.
.
S’inicia amb aquest post un recorregut per diversos països visitant com és la legislació aplicable al concepte “Retribució dels Empleats Innovadors”.
Bàsicament en la majoria de països això es focalitza en la legislació aplicable a les anomenades “Patents d’Empleat” en la variant coneguda com “patents de servei“.
Començo per Espanya on està en vigor la “Llei 11/1986, de 20 de març, de patents“.
L’última modificació es va produir en l’articulat de la “Llei 14/2011, d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació “, que modificava l’apartat 9 de l’article 20, donant-li una nova redacció.
La Llei de Patents es refereix a les “Invencions Laborals” en el Títol IV,
Sent l’article 15 el que exposa els drets dels empleats sobre aquestes invencions:
1. Les invencions, realitzades pel treballador durant la vigència del seu contracte o relació de treball o de serveis amb l’empresa, que siguin fruit d’una activitat de recerca explícitament o implícitament constitutiva de l’objecte del seu contracte, pertanyen a l’empresari.
2. El treballador, autor de la invenció, no tindrà dret a una remuneració suplementària per la seva realització, excepte si la seva aportació personal a la invenció i la importància de la mateixa per a l’empresa excedeixen de manera evident del contingut explícit o implícit del seu contracte o relació de treball.
Curiosament la llei planteja una excepció en l’article 20:
4. El professor tindrà, en tot cas, dret a participar en els beneficis que obtingui la Universitat de l’explotació o de la cessió dels seus drets sobre les invencions esmentades en el punt 2. Correspon als Estatuts de la Universitat determinar les modalitats i quantia d’aquesta participació.
La diferència de tractament entre els drets dels empleats i els dels professors, es produeix històricament també a la resta d’Europa i és coneguda com “The Professor’s Privilege“.
Si bé la Llei reconeix als empleats un dret a remuneració quan es produeixi una “aportació personal a la invenció i la importància de la mateixa per a l’empresa excedeixin de manera evident del contingut explícit o implícit del seu contracte o relació de treball”, de la poca jurisprudència existent a Espanya fins ara no conec cap sentència en què s’hagi atorgat remuneració suplementària a un treballador assalariat per la seva aportació excepcional a la invenció.
(Si algun dels lectors d’aquest article conegués casos de sentències a Espanya en què si s’atorgués remuneració suplementària, li agrairia fes una aportació com a comentari, o bé, que em enviés un e-mail).
.